Visions de la Festa del Barri (2). Per Ramon Aguilera.

...Us deixem amb la crònica de les recents Festes del Barri amb un veí de La Torrassa: gaudiu.la!
Redacció Els Nostres Barris

UNA GRAN FESTA MAJOR: COLLBLANC - LA TORRASSA

Juny 2010
Estic molest amb mi mateix perquè no he aprofitat plenament tots els actes inaugurals. Només foren unes hores, les suficients per perdre'm els actes primers, però ho resumiré, destacant-ne alguns de la tan esperada Festa Major. El programa de Festes que va arribar–me a les meves mans n’era ple d’activitats. A la Plaça Guernica es va fer ball per a la gent gran que tanmateix i amb tota il·lusió tothom h i participà.

Gràcies a uns amics que en reservaren seient, a la Plaça Guernica vaig viure la famosa Nit d’Havaneres i rom cremat, que va ésser magnífica. Amb les cançons més conegudes, interpretades a quatre veus i altres també a cinc, aquests cantaires de veus perfectes i molt harmòniques son coneguts com “ LA XARXA.” Entrant al tema d’Activitats són tan extenses, que no destacaré els noms i llocs, i sí en canvi els actes viscuts per mi, doncs en conjunt són molt nombrosos i gairebé no podria entrar en detalls. Jo sabia que, com cada any a la plaça Espanyola hi havien actes festius i molt convençut de passar-ho bé, hi vaig dirigir els meus passos:

La plaça, oferia un aspecte impressionant: més de la seva meitat, la ocupaven unes taules que eren plenes de persones treballant amb coixins, boixets, agulles i fils de colors blanc i daurats etc. Emocionava contemplar aquelles dones silencioses, i també algun home, formant par d'aquella impressionant trobada de Puntaires que aquest cop eren mes quantitat que l’any passat. S’hi veien treballs preciosos amb blondes, puntes i treballs de coixí; la música d’ambient convidava a la calma i els espectadors s’ho miraven estàtics amb admiració, davant d'uns treballs tan delicats. Molt especial va ésser la popular Botifarrada al mercat de Collblanc amb dos focs a terra ben preparats i amb un llit de sorra amb forma de faixa plens de carbó d’alzina “tot brasa”, (els meus ulls miraven sorpresos la gran cua de gent que esperaven pacients el seu torn, per rebre un entrepà de botifarra ben calenta ).

Es mereix un comentari destacat l’acte públic “Concurs de karaoke” al Parc de la Marquesa: un gran parc amb moltes cadires en front i sempre ocupades, (al seu entorn persones molt juntes, quasi tocant-se, miraven l’espectacle). L’entreteniment el conduïen tres joves i una noia que amb molta "marxa" presentaven el concurs amb una gran simpatia i de manera engrescadora demanaven voluntaris/es per cantar cançons en català actuals i ballables; va ésser molt agradable contemplar com s’hi afegien persones d’arreu del món amb esperit solidari i despreocupat, de manera col·lectiva i, també individual, sempre amb molt bon humor, doncs als participants els cobrien el cap amb perruques de colors i barrets de diferents formes i mides. Aquests voluntaris tant si triomfaven o no, rebien cadascú un premi en forma d’una bossa dins la que hi trobaven una samarreta vermella amb l’eslògan pintat de blanc que hi deia: ENCOMANA EL CATALÀ.

Un jove tècnic de so, manipulava una taula amb efectes especials d’ambient i engegava les cançons del karaoke, penalitzant amb sorolls grunyidors les pífies dels concursants que tothom aplaudia. El públic no deixava per res la cadira seguint la festa i aplaudint contínuament.

La plaça del parc, gran i espaiosa, era apta per tres grups on cadascú triava la cançó preferida al seu torn. Aquest festival tan simpàtic va ser una iniciativa del Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet (CNLH), amb el corresponent suport de la Generalitat de Catalunya i la seva Secretaria de Política Lingüística.

Ramon Aguilera