dimarts, 22 de juny de 2010

La XVI Festa de la Diversitat i les arrels del Parc de la Marquesa

Com cada any, el diumenge dia 13 de juny es va celebrar la XVI edició de la Festa de la Diversitat de L'Hospitalet, als seus de barris de Collblanc-La Torrassa, coincidint amb les seves festes.
El dia lluí amb sol al Parc de la Marquesa, i com ja és habitual, aquest recinte s'omplí d'stands d'associacions culturals de L'Hospitalet i de més enllà, i d'escenaris amb actuacions de circ en el cas d'aquesta darrera edició. Cal destacar aquest any la importància donada al reciclatge i a temes mediambientals, exhibint jocs de taula gegants fabricats amb material en desús i l'artesania realitzada, fins i tot, amb envasos de cafè nespresso. Com sempre, es tracta d'una jornada bonica i agradable i també amb molt d'aparador on cada stand està al seu lloc i no es barreja gaire amb el del costat.

Però el millor del Parc de la Marquesa, cal dir, no són els seus habitants provisionals d'un dia, mostrant txiringuitos colorits com a roba estesa farcint el parc, sinó els seus meravellosos arbres amb les impressionants arrels que ofereixen seient al visitant ocasional, que és el que som tothom, si ens comparem amb el temps d'aquests gegants del Parc, genuïns habitants i protagonistes de la Marquesa, que afortunadament resisteixen com a testimonis muts totes les reformes urbanístiques i continuen oferint.nos frescor i ombra quan ho necessitem, sense demanar res a canvi i apropant.nos a la veritable terra: Identitat comuna, la que ens acull quan naixem amb la nuesa de tots els principis.
Quan la diversitat adquireix coherència formant part del mateix que vam ser, que som i serem...: refugiades sota l'ombra dels nostres arbres arrelats que saluden al sol i a la lluna des de qualsevol indret del món: diversa i comuna pertinença.
Foto: Regina Granel


dilluns, 21 de juny de 2010

Visions de la Festa del Barri (2). Per Ramon Aguilera.

...Us deixem amb la crònica de les recents Festes del Barri amb un veí de La Torrassa: gaudiu.la!
Redacció Els Nostres Barris





UNA GRAN FESTA MAJOR: COLLBLANC - LA TORRASSA

Juny 2010
Estic molest amb mi mateix perquè no he aprofitat plenament tots els actes inaugurals. Només foren unes hores, les suficients per perdre'm els actes primers, però ho resumiré, destacant-ne alguns de la tan esperada Festa Major. El programa de Festes que va arribar–me a les meves mans n’era ple d’activitats. A la Plaça Guernica es va fer ball per a la gent gran que tanmateix i amb tota il·lusió tothom h i participà.

Gràcies a uns amics que en reservaren seient, a la Plaça Guernica vaig viure la famosa Nit d’Havaneres i rom cremat, que va ésser magnífica. Amb les cançons més conegudes, interpretades a quatre veus i altres també a cinc, aquests cantaires de veus perfectes i molt harmòniques son coneguts com LA XARXA.” Entrant al tema d’Activitats són tan extenses, que no destacaré els noms i llocs, i sí en canvi els actes viscuts per mi, doncs en conjunt són molt nombrosos i gairebé no podria entrar en detalls. Jo sabia que, com cada any a la plaça Espanyola hi havien actes festius i molt convençut de passar-ho bé, hi vaig dirigir els meus passos:

La plaça, oferia un aspecte impressionant: més de la seva meitat, la ocupaven unes taules que eren plenes de persones treballant amb coixins, boixets, agulles i fils de colors blanc i daurats etc. Emocionava contemplar aquelles dones silencioses, i també algun home, formant par d'aquella impressionant trobada de Puntaires que aquest cop eren mes quantitat que l’any passat. S’hi veien treballs preciosos amb blondes, puntes i treballs de coixí; la música d’ambient convidava a la calma i els espectadors s’ho miraven estàtics amb admiració, davant d'uns treballs tan delicats. Molt especial va ésser la popular Botifarrada al mercat de Collblanc amb dos focs a terra ben preparats i amb un llit de sorra amb forma de faixa plens de carbó d’alzina “tot brasa”, (els meus ulls miraven sorpresos la gran cua de gent que esperaven pacients el seu torn, per rebre un entrepà de botifarra ben calenta ).

Es mereix un comentari destacat l’acte públic “Concurs de karaoke” al Parc de la Marquesa: un gran parc amb moltes cadires en front i sempre ocupades, (al seu entorn persones molt juntes, quasi tocant-se, miraven l’espectacle). L’entreteniment el conduïen tres joves i una noia que amb molta "marxa" presentaven el concurs amb una gran simpatia i de manera engrescadora demanaven voluntaris/es per cantar cançons en català actuals i ballables; va ésser molt agradable contemplar com s’hi afegien persones d’arreu del món amb esperit solidari i despreocupat, de manera col·lectiva i, també individual, sempre amb molt bon humor, doncs als participants els cobrien el cap amb perruques de colors i barrets de diferents formes i mides. Aquests voluntaris tant si triomfaven o no, rebien cadascú un premi en forma d’una bossa dins la que hi trobaven una samarreta vermella amb l’eslògan pintat de blanc que hi deia: ENCOMANA EL CATALÀ.

Un jove tècnic de so, manipulava una taula amb efectes especials d’ambient i engegava les cançons del karaoke, penalitzant amb sorolls grunyidors les pífies dels concursants que tothom aplaudia. El públic no deixava per res la cadira seguint la festa i aplaudint contínuament.

La plaça del parc, gran i espaiosa, era apta per tres grups on cadascú triava la cançó preferida al seu torn. Aquest festival tan simpàtic va ser una iniciativa del Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet (CNLH), amb el corresponent suport de la Generalitat de Catalunya i la seva Secretaria de Política Lingüística.

Ramon Aguilera




dilluns, 14 de juny de 2010

Visions de la Festa del Barri (1). Per Ramon Aguilera



Avui toca fer un resum de la Festa Major del Districte 2 (Torrassa-Collblanc), com si fos una lliçó més, dins del treball "Vivències del Barri". Dels programes informatius de les festes, voldria fer.ne esment de l'organització dels actes, que destacava per sobre de tot, el seu aspecte popular i lúdic. Amb respecte ple a la diversitat, amb temes tant diferents com la gastronomia, la música, les danses folclòriques, el vestuari multiracial i els jocs infantils; les simultànies d'escacs, els concerts d'havaneres a la nit, amb rom cremat inclòs i les ballades de sardanes.
Em restava per dir.vos la gran botifarrada amb mongetes que es va fer al Mercat de Collblanc. El que no he seguit, és l'ordre cronològic de cada dia, pel que demano una dispensa a no guardar l'informació repartida amb antelació.
Recordo que estàvem passejant la meva dona i jo, per la carretera de Sants, quan ella va fer.me un comentari: Vols que anem cap a la Plaça Espanyola, que de segur, estan celebrant algun acte de festa?... Dit i fet! I vàrem dirigir els nostres passos en direcció al carrer Progrés, pujant amunt, directe a la Plaça Espanyola.
Aviat sentírem una música ambiental de megafonia; part de la Plaça Espanyola estava ocupada per una sèrie de taules arrenglerades, amb moltes senyores assegudes i algun que altre senyor, fent treballs de 'filigrana' preciosos, amb punta de coixí i mocadors en sanefa, a més de puntes per llençols i altres. En fi, les clàssiques puntaires. El públic desfilava contemplant encuriosit els treballs tant perfectes que estaven realitzant de manera silenciosa i magistral aquelles dones.
El temps no ajudava massa, si més no, doncs el sol apretava de ple. Les persones que cuidaven de l'organització estaven molt atemptes, servint refrescos, i més tard, coca de pa de pessic acompanyat de xocolata desfeta, per tal de que recuperessin noves energies les persones participants.

Després, les nostres mirades es centraren amb curiositat a una plataforma sobre la que s'hi notava un cert moviment de persones prou actives. Concretant una mica, puc dir.vos que preparaven un espectacle musical que tot just, estava a punt de començar. Dalt de la tarima i, afinant els seus instruments de música, s'hi trobava un grup de joves de la banda municipal de Bellvitge i, cosa sorprenent, d'entre ells hi destacaven uns quants adolescents, noies i nois que interpretaven perfectament les partitures corresponents, de vent, corda i percussió. Molt després, en ple descans, canviaren de lloc i aprofitant l'ombra dels arbres i unes cadires adequades, varen començar una sèrie de sardanes escollides.
Ja podeu imaginar.vos la calor que patien els sardanistes dins dels seus vestits de ball, però, amb una admirable voluntat i un posat ferm continuaven comptant, repartint i acabant cadascuna de les sardanes; demostrant que res, si més no, la calor, era suficient per defallir.los.

Ramon Aguilera

divendres, 11 de juny de 2010

Poesia i Pintura en Moviment a La Torrassa





El 18 de juny d'enguany es va inaugurar al CC Collblanc-La Torrassa la darrera Exposició de l'Associació de Pintura Josep Janés de La Torrassa. Com l'any passat, la inauguració es va fer conjuntament amb un recital poètic del poeta torrassenc Dani Torralba: tot un combinat de poesia i pintura. Aquesta vegada el tema era el moviment. Tractar de pintar.lo i de poemar.lo té el seu què...Tot un exercici creatiu d'aproximació, sense arribar a capturar.lo mai!



Les blocaires del divendres i el Javi dels dimecres al Punt Òmnia formen part d'aquest col.lectiu de pintura i ens van convidar a assistir a aquesta exposició-recital. El Punt Omnia Jis/Arrels i la revista Els Nostres Barris va ser allà i com l'any passat, podem afirmar que hem estat unes privilegiades per poder presenciar en la seva companyia un recital en majúscules al cor del barri de La Torrassa.

Gràcies, artistes!



Notícies de la BlogLHosfera: I Trobada Fotogràfica per L'Hospitalet i els seus Barris

El passat dimecres 19 de maig la BlogLHosfera, amb motiu de la celebració de la Setmana d’Internet a L’Hospitalet, va organitzar la primera de les seves Trobades Fotogràfiques itinerants per la ciutat. En aquesta ocasió la I Trobada Fotogràfica va tenir lloc als barris de La Marina: El Gornal i Bellvitge. Unes 30 persones veïnes d’aquests barris i de La Torrassa i vinculades als seus respectius Punts Omnia de Gornal -Cijb Bellvitge i Jis/Arrels, ens vam trobar davant del Centre Cívic Gornal per iniciar la ruta fotogràfica pels barris. Per començar vam recórrer l’avinguda Carmen Amaia, fotografiant el barri del Gornal, per passar a continuació al barri de Bellvitge a través del pont proper al carrer Campoamor, i prosseguir l’itinerari fotogràfic, amenitzat en tot moment per les explicacions històriques de veïns com el Jaume Valls de Bellvitge, una memòria de luxe.

Podreu seguir la crònica filmada de la jornada pròximament al bloc de la BlogL’Hosfera: http://bloglhosfera.wordpress.com/


I des de ja!, se'ns convida a gaudir de la Mostra Fotogràfica “BlogLHosfera: L’Hospitalet i els seus barris” al següent enllaç, exposició fotogràfica permanent amb el resultat de la trobada:http://www.flickr.com/groups/lhospitalet/pool/


També, es pot consultar la notícia publicada a la TV de L’Hospitalet (minut 17.50):http://digital-h.cat/c/journal/view_article_content?groupId=10911&articleId=1470188&version=1.0

dijous, 10 de juny de 2010

LA TORRASSA-COLLBLANC: BRESSOL DE L'ANARCOSINDICALISME A L'HOSPITALET.

El dijous dia 6 de maig va tenir lloc una xerrada de la historiadora Dolors Marín al Centre Cultural Collblanc-La Torrassa, al carrer Mare de Déu dels Desemparats, amb el títol de 'La Torrassa-Collblanc: Bressol de l'anarcosindicalisme a L'Hospitalet'.

Xavier Menéndez, de Patrimoni Cultural i Arxiu Històric de L'Hospitalet, va introduir a la historiadora, recordant tot plegat l'aniversari d'en Quico Pi i Sabaté i els actes realitzats a la ciutat per aquest motiu.


"La Torassa dels anys 20 era un barri que es caracteritzava per la migració i la indústria (amb les bòbiles). La premsa burgesa i de la lliga atribuïa als anarquistes una molt mala fama, que perduraria amb la proclamació del comunisme llibertari al 33. Però la mala premsa que havia perseguit als anarquistes amb el franquisme va quedar oblidada, i els que van quedar van viure en l'anonimat i en la por. La tradició va quedar oblidada, fins al punt de que la lluita antifranquista dels 60 no va ser liderada per anarquistes. Ens agradaria reivindicar i recuperar aquesta tradició i memòria, ja que als anys 30 l'anarquisme va desenvolupar no només un seguit d'accions directes sinó un seguit d'iniciatives educatives i socials que van quedar desconegudes. Volem recordar aquesta tradició, explicar-la en positiu i que els veïns d'ara la pugueu conèixer".


A continuació va presentar a la Dolors Marín, antropòloga i historiadora, amb múltiples publicacions sobre la història de l'anarquisme a Espanya, Catalunya i L'Hospitalet, i redactora de la Ruta del Quico Pi i Sabaté, d'iniciativa recent a la ciutat. La historiadora, va fer una conferència il·lustrada a través de diapositives.

"Al 1989 se li va fer un homenatge al Josep Peirats, en aquesta mateixa sala. És la primera vegada que vam trobar al barri persones que sortien de l'anarcosindicalisme i que vivien al barri, i perdien la por. Molts van morir a l'exili. Com Severino Campos i la família Ocaña, difícilment van poder tornar al barri, exiliats a M

èxic. La cadena de transmissió entre els vells anarquistes i els joves historiadors estava trencada. Però des de fa 5-6 anys han anat apareixent molts testimonis del que havia estat el barri anarquista. Els nets demandaven: Què va passar?

Fa mig any que s'han editat les seves memòries i fa dos mesos han aparegut les de la família Ocaña, impulsades per la neta. La seva escola racionalista va ser de les més importants a Espanya. Floreal Ocaña va ser un dels mestres més importants en la renovació pedagògica, i aleshores ja propugnaven moltes de les coses que actualment s'estan fent a les escoles. En Josep Peirats va publicar memòries de Raul Carvallida i d'Amadeu Francisco, i també va escriure petites biografies.

L'emigració a La Torrassa. Joves emigrats provinents de Catalunya, València i Andalusia arriben a partir dels anys 20. Molts són murcians i almeriencs, que han vingut a treballar per les obres del metro. Gent molt jove, com el Peirats, el Canela, etc. Treballadors de forns de vidre i rajolers. Són colles d'homes que treballen a preu fet, i que a partir dels anys 20 ingressaran a la CNT.

Un barri per urbanitzar. L'habitatge. Eren barraques. Els passadissos van ser posteriors. Sense electricitat fins els anys 20. La Torrassa era una zona desconnectada del Centre, que concentrava els serveis, amb molts barrancs i vorejada pel Torrent Gornal, sense infraestructures (ni clavegueram ni res). Terrenys barats.

Un barri tòxic. Un barri plegat d'indústries tòxiques i amb una manca de serveis, on l'ajuntament del centre faria molt poc cas a la gent de Collblanc i de La Torrassa. El Fum d'Estampa era una antiga fàbrica on el seu material tòxic anava a parar al subsol. La Riera Blanca és la frontera amb Barcelona i s'havien de pagar els consums (burots).

Els grups d'afinitat. Durant els anys de Primo de Rivera, la CNT està a la clandestinitat. Es formen grups per oficis; per veïnat; etc., i al seu costat, el grup ample. Grups anarquistes, anomenats grups d'afinitat. A La Torrassa destaquen el Grup Verdad i el Grup Afinidad, tots dos de rajolers i vidriers.

Al 1919-1920, la patronal iniciarà atacs contra anarquistes, i es crearan grups d'auto defensa. Són els anys de l'anomenat pistolerisme. L'eix entre l'anarquisme de Sants i el de Collblanc-La Torrassa era molt actiu.

Les indústries. Bòbiles cooperatives com La Redentora i la dels Ocellets formen part de la indústria del barri. La Redentora actuarà com a sindicat de resistència. Els deixarà treballar d'amagat. Estan assajant des del principi treballar sense patró: és un assaig del col·lectivisme i de la creació d'una contra-societat. Diuen que no es pot fer una revolució sense educació. I estan trastocant la seva sexualitat, pensant propostes laiques de vida quotidiana. Lliure pensadors que assagen la contra-societat.

Cal mencionar com a indústries de l'època les rajoleries Els Ocellets; la citada cooperativa La Redentora, els antics Forns de Vidre i la proximitat del Tèxtil, amb petits tallers.

Una menció dedicada a en Josep Peirats, que tira endavant diaris i organitza Ateneus racionalistes. Va emigrar a Santo Domingo, i sempre deia que s'assemblava a La Torrassa per inhòspit.

Manca de serveis. Un barri sense escoles: les instal·laran els anarquistes. La gent del Sindicat de la Fusta comença a construir el mobiliari de les escoles. Als Ateneus comencen a convidar a gent que sap més, per il·lustrar als que saben menys. Acudeixen l'Alberola de Sants i gent de Barcelona com el Mateo Santos, que col·lectivitzarà càmeres. No existirien imatges d'aquella època sense aquestes persones. Cal mencionar als que seran futurs maquis antifranquistes educats a escoles anarquistes, com el Raul Carballeira, l'Amador Franco i el Liberto Sarrau, i al Quico Sabaté.

Els anarquistes s'organitzen.

Els anys 20 i 30 en marxa: Es coordinen a L'Hospitalet els grups del Centre i de La Torrassa, junt amb els de Sants i Hostafrancs a Barcelona. La carretera de Sants és l'eix d'unió. Es reuniran a l'Univers, que és un bar regentat per radicals. Aquests són anti-capitalistes i cediran els seus locals als anarquistes. Es confon la figura de Lerroux i les bases del radicalisme: el primer ve de Madrid i té la missió d'aturar l'anarquisme, però cal no confondre'l amb les bases del radicalisme.

A l'agost de 1931 es produeix un brot de peste bubònica, que causarà tres morts i produirà una gran alarma a Barcelona. La Diputació de Barcelona desratitzarà el barri: es trobarà un barri empobrit ple d'indústries tòxiques i amb porcs al carrer. A partir d'aquest moment començarà un procés de demonització de La Torrassa, amb la creació del mite dels murcians i de la FAI. La premsa catalanista començarà a atacar la població del barri: es tractarà d'un càstig a la pobresa. Un periodista del diari La Vanguardia, el Carles Sentís, popularitza aleshores el terme de la “Murcia Chica” per parlar de la Torrassa, i també del Expreso de Andalucia, per parlar del bus que connectava La Torrassa amb Barcelona. És la recreació de La Torrassa com a barri marginal.

Apareixen articles del citat Carles Sentís a Mirador: “Viatge amb Transmiserià”, amb fotografies falses del Somorostro atribuïdes a La Torrassa. Dibuixos del Tísner al Bé Negre, caricaturitzant els anarquistes del barri com analfabets (Biba la FAI!). I articles del Josep Maria Planes a La Publicitat: “Els gàngsters de Barcelona”. La campanya difamatòria contra l'anarquisme és forta.

Mentrestant, a L'Hospitalet es proclama el comunisme llibertari. En Garcia Oliver parla de la “gimnàstica revolucionària”. A L'Hospitalet ho posen a la pràctica.

La creació d'Escoles Racionalistes i d'Ateneus Obrers.

En Josep Roigé, el Severino Campos, la família Ocaña són molts dels que van participar en aquesta tasca. A l'Ateneu del carrer Llançà hi van ser el Vicente Nebot, el Ginés Alonso, els germans Alba i un llarg etcètera. Van crear-se també grups de Teatre Social, i moltes d'aquestes obres van estrenar-se a l'Univers, sempre destacant el paper dels mestres obrers, aquesta doble condició. A l'Univers recapten diners pels presos socials, i no acostumen a fer diferències entre la resta de presos per manca d'oportunitats.

Al juliol de 1936, els grups de La Torrassa acudeixen al Quartell de Pedralbes junt amb els de Les Corts, i el guanyen per la República. Hi ha una sortida de Columnes Populars cap al Front d'Aragó: els 'Aguiluchos' de la FAI i de la Roja i Negra. Molts d'aquests esdevindran formadors de col·lectivitzacions tant industrials com rurals.

A la imatge, extreta del llibre Història de L'Hospitalet, editat pel CEL'H al 1197, i realitzada per J.Camós, es podia llegir encara "Empresa col.lectivitzada CNT/FAI" a la Plaça dels Pirineus.

Després de la setmana de la proclamació del comunisme llibertari hi haurà molta pressió. Les llums de Montjuïc il.luminaran el barri en una tasca de control i atemoriment veïnal sistemàtic.

Al 1939, la Resistència.

Alguns anarquistes no marxen del barri. Encara està per fer el cens d'habitants del barri que mai més van tornar; també el dels represaliats, o morts sense jutjar, només per testimonis orals, al·ludint a les temibles 'saques'.

A partir d'aquest moment es porta a terme una política de zona ocupada a partir de l'exèrcit i l'església. Al comissari de Policia de L'Hospitalet el maten a la Plaça Espanyola el primer de maig. Hi haurà una repressió brutal pels qui s'han quedat al barri: dones afaitades i una creixent por per explicar, s'anirà apoderant de la gent.

L'exèrcit ocupa el barri i envien un capellà castrense: Mossèn Busquets. Aquest demanarà contribucions als veïns i si no paguen, els denunciaran: d'aquesta manera aixequen l'església de la Mare de Déu dels Desemparats.

Els primers resistents, 1946-1955. La lluita anti-franquista continua pel barri i es fa propaganda, distribuïda amb morters llança-octavetes i es realitzen cops per la lluita. Al començament de la dècada dels 60 maten a Quico Pí i Sabaté i a Ramon Capdevila de Berga, entre d'altres. Aquest últim estava lligat al maquis rural i formava part d'un club de boxa a la Plaça Espanyola. Abans, el Quico Pi i Sabaté testimoniava la seva presència fent-se moltes fotos que enviava a l'Arxiu i a la Policia. Durant un temps en Sabaté i en Facerías, cambrer de la Rotonda, van assaltar joieries. També cal mencionar a l'Antoni Miracle, que vivia al gratacels de Collblanc i treballava a un banc. Aquest va ser un dels últims anarquistes al barri a la dècada dels 50. Els van aplicar la llei de fugues".


"L'anarcosindicalisme espanyol té uns trets excepcionals, i el barri de La Torrassa n'és un exponent, amb la formació i organització d'un exèrcit popular espontani i d'escoles populars racionalistes i ateneus llibertaris. La gent va sortir al carrer al 36 per defensar els seus espais: es va fer la revolució amb la guerra declarada. És important investigar i reivindicar-ho", emfatitza la Dolors Marin. ..."I un altre dia parlarem de la dona. Cal reflexionar sobre el tipus de demonització de tot un barri, per uns altres que es consideraven millor perquè portaven més anys, diu al·ludint a la qüestió de la immigració".

Cal destacar la introducció d'una cultura moderna i pionera: "Són els anarquistes els que modernitzen el país, introduint les corrents noves que vénen d'Europa (naturisme-darwinisme-esperantisme) i com a botó de mostra, dir que són els primers a vendre preservatius!...Es té en compte un ús de la cultura, del que actualment anomenem 'lleure', lligat a la idea de gaudir. Pel que fa al cinema, cal destacar com a exemple el passi a un dels cinemes del barri, de la pel·lícula del Flaherty, Nanouk l'esquimal. ...Amb tota la misèria diària d'aquell temps, els anarquistes projecten el que serà, tal com l'entenem ara, la idea de cultura, en un context tan difícil de misèria diària!..."


DEBAT:

Intervenció del públic 1: “ A L'Hospitalet no hi havien franquistes, i menys a La Torrassa. Evidentment hi haurà molta repressió, però no arriba a tothom. Hi ha més solidaritat que denúncies, i molts anarquistes continuaran visquen aquí. La tradició de l'anarco-sindicalisme queda en el barri. Cal combatre la idea dels anarquistes com incendiaris i menja-cures: el que va prevaldre va ser l'organització en grups d'afinitat, la creació d'escoles i l'activitat cultural...Cal conèixer-ho!

Dolors Marín: “Les denuncies eren constants: Competència deslleial amb la misèria. Evidentment la ciutat presentava un punt d'anonimat........Per exemple, el Vicenç Nebot va morir al barri, com molts d'ells. I alguns altres, van retornar al barri. ....Déu n'hi do la cultura que tenien tots aquells que van haver de començar a treballar als 6 o 7 anys!”

Intervenció del públic 2: “Els immigrants andalusos i murcians, ja venien anarquistes o es van 'anarquitzar' aquí?

D. Marín: Una mica de tot, i tot a la vegada. Cal destacar que les pràctiques laborals, estaven lligades a les pràctiques de l'oci. I els llibertaris, al tenir en compte i incloure el lleure, s'obrien a les dones. A la policia li va costar entrar en aquests grups gràcies al vincle 'familiar'. Les Escoles Racionalistes agafaven els nens i nenes de tot arreu per educar-los. Les finques eren ocupades i incautades.

Intervenció del públic 3 -amb ironia i amargor-: “Respecte al mossèn, val a dir que després de tot aquell adoctrinament repressiu, després nosaltres (els veïns), com a premi, li vam dedicar un carrer!”...Efectivament, actualment hi ha un carrer al barri de La Torrassa que porta el seu nom.


Aquest tipus d'actes contribueix a reivindicar la memòria dels vençuts i a recordar la magnitud que va tenir la Idea als nostres barris. Homes i dones van somiar-se més lliures i van creure que un altre món era possible, que podien subvertir l'ordre de les coses i passar a autogestionar plenament les seves vides, formant part i construint tots plegats un món més just i lliure. Van ser els nostres veïns!... La seva auto-organització va ser vanguàrdia cultural i social al món. Els nostres carrers van viure aquests ideals, durant un temps massa curt temporalment però intens a la pràctica i a la memòria. Vagi per davant, un homenatge a aquests homes i dones valentes, veïns i veïnes dels nostres barris, protagonistes de l'utopia: i un crit contra un oblit impossible.

Que les institucions recuperin aquesta part de la nostra història és una bona notícia digna de celebrar i un signe de normalitat.

Els Nostres Barris.

EXPOSICIÓ MEMÒRIA DE BARRI. Primera parada i celebració de més de 10 anys de Bloc.

EXPOSICIÓ: MEMÒRIA DE BARRI. Primera parada!    Comença el viatge de l'Exposició Memòria de Barri de la Torrassa i Collblanc +10! Pri...