dilluns, 14 de juny de 2010

Visions de la Festa del Barri (1). Per Ramon Aguilera



Avui toca fer un resum de la Festa Major del Districte 2 (Torrassa-Collblanc), com si fos una lliçó més, dins del treball "Vivències del Barri". Dels programes informatius de les festes, voldria fer.ne esment de l'organització dels actes, que destacava per sobre de tot, el seu aspecte popular i lúdic. Amb respecte ple a la diversitat, amb temes tant diferents com la gastronomia, la música, les danses folclòriques, el vestuari multiracial i els jocs infantils; les simultànies d'escacs, els concerts d'havaneres a la nit, amb rom cremat inclòs i les ballades de sardanes.
Em restava per dir.vos la gran botifarrada amb mongetes que es va fer al Mercat de Collblanc. El que no he seguit, és l'ordre cronològic de cada dia, pel que demano una dispensa a no guardar l'informació repartida amb antelació.
Recordo que estàvem passejant la meva dona i jo, per la carretera de Sants, quan ella va fer.me un comentari: Vols que anem cap a la Plaça Espanyola, que de segur, estan celebrant algun acte de festa?... Dit i fet! I vàrem dirigir els nostres passos en direcció al carrer Progrés, pujant amunt, directe a la Plaça Espanyola.
Aviat sentírem una música ambiental de megafonia; part de la Plaça Espanyola estava ocupada per una sèrie de taules arrenglerades, amb moltes senyores assegudes i algun que altre senyor, fent treballs de 'filigrana' preciosos, amb punta de coixí i mocadors en sanefa, a més de puntes per llençols i altres. En fi, les clàssiques puntaires. El públic desfilava contemplant encuriosit els treballs tant perfectes que estaven realitzant de manera silenciosa i magistral aquelles dones.
El temps no ajudava massa, si més no, doncs el sol apretava de ple. Les persones que cuidaven de l'organització estaven molt atemptes, servint refrescos, i més tard, coca de pa de pessic acompanyat de xocolata desfeta, per tal de que recuperessin noves energies les persones participants.

Després, les nostres mirades es centraren amb curiositat a una plataforma sobre la que s'hi notava un cert moviment de persones prou actives. Concretant una mica, puc dir.vos que preparaven un espectacle musical que tot just, estava a punt de començar. Dalt de la tarima i, afinant els seus instruments de música, s'hi trobava un grup de joves de la banda municipal de Bellvitge i, cosa sorprenent, d'entre ells hi destacaven uns quants adolescents, noies i nois que interpretaven perfectament les partitures corresponents, de vent, corda i percussió. Molt després, en ple descans, canviaren de lloc i aprofitant l'ombra dels arbres i unes cadires adequades, varen començar una sèrie de sardanes escollides.
Ja podeu imaginar.vos la calor que patien els sardanistes dins dels seus vestits de ball, però, amb una admirable voluntat i un posat ferm continuaven comptant, repartint i acabant cadascuna de les sardanes; demostrant que res, si més no, la calor, era suficient per defallir.los.

Ramon Aguilera