divendres, 22 de maig de 2009

SETMANA D'INTERNET AL BARRI I A LA CIUTAT!!

L'equip dinamitzador Omnia dels Punts del Gornal; Cij Bellvitge; Akwaba i Jis/Arrels de La Torrassa. D'esquerra a dreta: la Olga, la Mila, el Roberto -recordant que L'H is not Bcn-, la Cristina, l'Enric i la Rosa.

La carpa multimèdia muntada davant la Casa Boleda de la Torrassa: vam tenir Internet gràcies als companys de Guifi Net. El programa de la Jornada va incloure la menció al 10 aniversari de Punts Omnia a la ciutat de L'Hospitalet...Per molts anys!!!


El dissabte 16 de maig es va celebrar la Setmana d'Internet a L'Hospitalet amb la instal.lació d'una carpa multimèdia a la Ronda de La Torrassa, oberta durant tot el matí a la participació de veïns i veïnes de la ciutat, convidats a deixar un missatge al recent inaugurat nou bloc de la Blogl'Hosfera i a navegar per Internet, gràcies als company@s de GUIFI Net. L'acte, que va ser organitzat pels tres Punts Omnia de la ciutat: Omnia CIJB Bellvitge, Omnia Gornal i Omnia JIS/Arrels de La Torrassa, va servir també per començar a celebrar el 10 aniversari dels Punts Omnia de L'Hospitalet. La Jornada va comptar amb visites de veïns i veïnes dels diversos barris de L'Hospitalet, així com també de companyes d'altres Punts Omnia hospitalencs, com el d'Akwaba i de l'equip de la Coordinadora catalana de Punts TIC. La presència municipal va ser per part de la regidoria de Joventut.

Podeu visitar el reportatge fotogràfic de la jornada a:
http://picasaweb.google.com/bloglhosfera/SetmanaDInternetALHospitalet2009#

Podeu visionar el reportatge de TV L'H:


...Però la feina no s'ha acabat: ara, des de la Blocl'Hosfera podeu consultar les bases i se us convida a participar en un Concurs de Fotografia Ciutadana i Digital ...No us ho perdeu!!

dimarts, 7 d’abril de 2009

L'Espardenyeria Cadenas i la Sra. Teresa: gairebé 100 anys a La Torrassa









Dilluns 30 de març l'Antònia Torrens, del Bloc Memòria de Barri de La Torrassa, es va apropar fins a l'Espardenyeria Cadenas, actualment el comerç més antic de la Plaça Espanyola del barri de la Torrassa. Allà va estar conversant amb la senyora Teresa Lafuente, la mestressa d'aquest comerç gairebé centenari al barri, per documentar un petit reportatge sobre l'antiguitat dels edificis de la Plaça Espanyola i la seva història ...Per molts anys!


VIDEOS -entrevista filmada-:




video

10 anys del Quiosc de La Torrassa






Pel Jaume i per la Carme, avui (27 de març) és l'últim divendres al quiosc: després de 10 anys de feina, aquests veïn@s de Santa Eulàlia baixen la persiana definitivament, aprofitant que l'estanc del costat vol fer una ampliació. En aquests 10 anys, han vist molts canvis a la Torrassa, des de la seva cantonada privilegiada, Ronda de la Torrassa amb Rafel Campalans. ...Us desitgem un bon descans merescut i us agraïm la simpatia de cada dia passant pel davant! Molta salut.

Si piqueu aquí, veureu la mini entrevista filmada:
http://www.youtube.com/watch?v=Kx_JZS3psUs&feature=channel





dilluns, 16 de març de 2009

REVISTA a ISSUU.COM


Ja tenim penjada la revista a l'eina ISSUU: eina a Internet que ens permet penjar publicacions en format PDF i que ens facilita la lectura. Gràcies als company@s del Punt Omnia Martorell per inspirar-nos (ell@s encara no ho saben) i copiar-nos aquesta bona idea! ;)

http://issuu.com/elsnotresbarris/docs/revista2

Podeu consultar-la, també, a l'enllaç del nostre Bloc del Punt Omnia Jis/Arrels:
http://puntomniajisarrels.wordpress.com/2009/01/20/la-revista-els-nostres-barris-num2-ja-al-carrer/

dijous, 19 de febrer de 2009

DEBAT: Les malaïdes obres de l'AVE



Publiquem la carta del Jaume Gubert en relació al seu article publicat "Les maleïdes obres de l'AVE".

Ara que estem a l’era en la qual circular en cotxe és anar més a poc a poc que les tortugues, per allò de la contaminació, i que els que pensen si és que pensen, pensen que només contaminen els cotxes; vet aquí un fet vergonyós que afecta a la salut de les persones, i que fins ara ningú hi ha posat remei. Tocant al pont de Santa Eulàlia o Pont d’en Jordà, hi ha dos generadors que funcionen dia i nit, amb la consegüent pudor i contaminació. Això ja ho denunciàvem a la revista “Els nostres barris” de Collblanc – Torrassa (la nº 2), amb el títol “Les maleïdes obres de l’Ave”, que per cert , erròniament es diu que ja van ésser retirats, i això no és veritat , el que varen fer és canviar-los per uns de més petits, que segueixen funcionant dia i nit. Fins quan els veïns de les rodalies hem de respirar merda?. Perquè l’Ajuntament no fa ni diu res al respecte? Perquè els ecologistes també ho ignoren?. Perquè els que fan anar els cotxes a pas de tortuga tampoc no fan res?. Ho és que només contaminen els cotxes?. Algú que ens contesti, A vegades penso que sóc tan ruc que quan i hagi eleccions aniré a votar... o no.


dimecres, març 11, 2009

ELS GENERADORS...
Ens ratifiquem en allò que hem dit respecte als generadors que tant han contaminat durant més de dos anys i que els veïns n'hem petit les conseqüències, malgrat que des del dia 24 febrer de 2009 han sigut retirats, però no perquè algú hagi protestat sinó perquè ja han complert el seu objectiu, encara que hagi sigut a costa de la salut de la gent .


Jaume Gubert

Per fer el seguiment d'aquest tema podeu consultar el Bloc del Jaume Gubert, veí de la Ronda de la Torrassa:
http://jaume-punxes.blogspot.com


ELS ALTRES ARTICLES del num 2

Selecció d'articles que es van presentar pel num. 2 de la revista i que per questions de falta d'espai no van poder ser publicats. Us presentem en aquesta ocasió un article sobre la figura de l'Armand Guerra, cineasta i pioner del cinema militant, referenciat pel Francesc Taverner, amb una proposta de nova secció ;)

«La vella memòria» per Francesc Taverner.

M'agradaria crear en la revista una secció que podria cridar-se «La vella (i bella!) memòria». Buscar i publicar les històries de personas, ja desaparegudes, que romanen en el més trist oblit perquè gairebé ningú ha tingut informació o curiositat sobre ells; dones i homes, alguns/es assassinats en el nostre país per un règim dictatorial, altres morts en l'estranger, éssers de tots els nivells culturals: mestres/as, cineastes, mèdics, obrers, militars que van ser fidels a una Constitució, escriptors; en fi moltes persones que van lluitar per unes idees en les quals van creure fins a la fi dels seus dies, a Espanya, a Europa, a Amèrica.

Jo sobre aquest tema, vaig trobar un cineasta, ja mort, que mai vaig saber d'ell però que casualment a través d'Internet vaig descobrir: l’ Armand Guerra. La seva vida pot ser interessant per a els joves i no tant joves, i al mateix temps podria afavorir la creació d’un concurs de documentals cinematogràfics senzills sobre el nostre barri amb el seu nom, com ahomenatge a la seva obra, desgraciadamente, gairebé oblidada. Animo a que qualsevol persona que conegui persones mortes o no, però que hagin intentat viure i actuar d'acord amb els seus ideals, afavorint la convivència i la millora de la nostra societat, els facin un homenatge.


Armand Guerra, cineasta i pioner del cinema militant. Per Eric Jarry

La vida d'Armand Guerra, tipògraf, anarquista i cineasta espanyol, és particularment difícil de rastrejar. Quan va morir, al març de 1939 a París, després d'haver fugit d'Espanya, caiguda en mans de Franco, no tenia ni tan sols documents d'identitat a sobre. Precisament en el carrer de l'ambaixada, on es dirigiria per a obtenir nous documents, es va detenir el seu camí. Era un viatger cansat que va desaparèixer gairebé sense equipatge. Les primeres filmoteques començaven a néixer, però les seves pel·lícules ja havien desaparegut. Al 1942, a Perpignan, quan els nazis invadiren el sud de França, la seva companya va fer desaparèixer els últims escrits que li quedaven, tement que el passat d'aquest anarquista, que havia viscut durant més de deu anys a Alemanya, aflorés de nou i pogués ser el pretext d’ulteriors represàlies. Durant més de cinquanta anys Armand Guerra va romandre en l'oblit, fins que una de les seves pel·lícules, Carn de feres, es descobreix en 1992 per la filmoteca de Saragossa. El seu itinerari, podem reconstruir-lo, millor o pitjor, a través dels seus articles en la premsa llibertària, en revistes de cinema, a través dels arxius policials i de les filmoteques.

Armand Guerra, el veritable nom de les quals era José Estivalis, va néixer a Llíria, prop de València, el 4 de gener de 1886. El seu pare era camperol i la seva mare s'ocupava d'un germà major de cinc anys, Vicente. Nen de bon cor, és internat en el seminari de València, experiència de la qual madurarà un feroç anticlericalisme. Va començar a treballar en una tipografia de València als tretze anys. Cap al 1907, una vaga de tipògrafs el va dur a presó. Segons fonts de la policia, immediatament després hauria embarcat per a les Antilles. Com vulgui que sigui, al 1908, sempre amb el seu germà, es va traslladar a París on pren contacte amb els anarquistes.

Al 1909, va freqüentar les reunions del grup anarquista Germinal de Ginebra i manté correspondència amb Pedro Vallina, mèdic anarquista espanyol, llavors refugiat a Londres. Entre 1910 i 1914, va col·laborar regularment en Terra, setmanari cubà publicat a L'Havana, igualment va escriure en Le Réveil, setmanari anarquista suís, publicat per Bertoni, amb el pseudònim de Silavitse, anagrama del seu propi nom. Armand no es detenia mai: al febrer de 1911 va travessar Itàlia alhora que Egipte per a reunir -se al Caire amb una petita comunitat anarquista italiana, agregada entorn d'una tipografia situada en ple centre, prop del basar El Muski. Allí va participar en la publicació d'un periòdic trilingüe, L’Idea, en italià, francès i grec. Quan es va prohibir la seva publicació en àrab, va deixar El Caire, on havia pensat «poder sembrar la rebel·lió». Va començar, llavors, un llarg periple amb vaixell d'Istanbul a Braila (Romania) i Salónica, durant el qual va anar constantment vigilat per la policia. Es va arribar fins i tot a l'instant d'ordenar-li deixar el vaixell prohibint-li alhora baixar a terra. Davant tals contradiccions, el mateix capità de la nau ho va protegir...

De tornada a França, en Toulouse, primer, i en Deauville després, va redactar alguns articles sobre els seus moguts viatges. Un llibre titulat Stefanoff, plagat dels seus records, va ser publicat a Cuba al 1914 (fins a avui no ha estat trobat ni si-vulgui un exemplar). En els períodes estivals va treballar en una tipografia de Deauville, en el nombre 40 de la rue du Casino. Precisament a l'estiu del 1912, en una platja de Deauville, els operadors de la Gaumont van aconseguir realitzar (mitjançant una tècnica molt complexa, que després va ser abandonada) les primeres imatges animades en color de la història del cinema. De tornada a París, en 1913, va realitzar una pel·lícula per a la signa Eclair, Un crit en la jungla, que va ser observada per Bidamant, llavors secretari de la Unió de Sindicats de França. Li van proposar rodar pel·lícules de caràcter social. Serà l'aventura del Cinema du peuple, en el curs de la qual va aparèixer per primera vegada el seva pseudònim, Armand Guerra.

En l'època en la qual va rodar les seves pel·lícules amb Cinema du peuple (Els misères de’l aiguille, Li Vieux Docker, La Commune) vivia en rue donis Vignerons en Vincennes, exactament enfront de la gran fàbrica Pathé. Segons els informes policials de l'època, se li creia casat amb Jeanne Marquès, germana major de Marcelle Capy, redactora de Bataille Syndicaliste, que es faria conèixer posteriorment pels seus escrits feministes i pacifistes. La seva pel·lícula La Commune es va convertir en l'argument d'una obra del pintor anar-quista Maximilien Llueix. Armand Guerra va continuar descrivint en Terra el desenvolupament del Cinema du peuple i, gràcies a ell es promou en la mateixa revista una subscrip-ció per a mantenir aquesta activitat cinematogràfica (subscripció que apareix al costat d'altra encaminada a mantenir als revolucionaris mexicans reunits entorn dels germans Flores Magón).

Lantimilitarisme d'Armand Guerra va ser probablement l'origen de la seva expulsió de França, mitjançant una ordre ministerial del 27 de setembre de 1915. Des de 1909 des d'ara va ser vigilat per la publicació a Niça del periòdic Terra i Llibertat, del que havia estat director i redactor. Després de la Setmana Tràgica de 1909 en Barcelona els periòdics anarquistes van ser prohibits a Espanya. Heus aquí per què, com feia per exemple Armand Guerra, certs periòdics eren impresos a França i després enviats A Espanya. A la fi de 1917, va reprendre les relacions amb el cinema creant a Madrid, una empresa pròpia, la Cervantes Films. Després de realitzar sis pel·lícules va abandonar el projecte per raons que encara desconeixem (possiblement financeres), ja que la major part del temps rodava en exteriors. La major part d'aquestes pel·lícules estaven inspirades en històries de gitanos i toreros, temes molt convencionals que agradaven al públic de l'època. No obstant això, La maldición de la gitana s'havia realitzat també per a fustigar les supersticions d'una Espanya molt creient.

Al 1920, va tornar amb el seu germà Vicente a Lausana, per a seguir després a Berlín. Va començar llavors un llarg període, de 1920 a 1931, durant el qual va realitzar tot tipus de treballs relacionats amb el cinema: autor, director, traductor de guions (Armand Guerra parlava correctament set llengües). Berlín, en aquells temps estava intentant competir amb Hollywood i els seus directors –Pabst, Mumau, Ernst Lubitsch, Fritz Lang, Robert Siodmak, Billy Wilder...– van fer prestigiós el cinema de Weimar.

En aquesta època van ser freqüents les seves anades i vingudes entre Berlín i Espanya. El 2 de maig de 1926, va presentar un preestreno del cinema sonor que el periòdic Diari de València de 15 de maig de 1926 va qualificar com a un important «esdeveniment científic». El mateix any va filmar Luis Candelas, El bandido de Madrid i després Batalla de dames (1927). Die geschenkte loge (La lògia oferta, 1928) va ser censurada per la censura alemanya amb el pretext que un jardiner, disposat a regar, feia l'efecte d’orinar: la pel·lícula no va passar mai a les pantalles. Armand Guerra es converteix també en corresponsal per a Berlín de Popular Film, una revista de cinema de Barcelona el director del qual no era altre que el seu amig Mateo Santos (el mateix que el 20 de juliol de 1936 va realitzar per a la CNT el primer documental de la revolució espanyola). Al 1930, li arriba a Guerra una proposta per a treballar a Espanya per la productora d'una pel·lícula que estava insatisfeta amb el director inicial, que li proposa continuar el rodatge de L'amor solfejant, és en aquesta ocasió quan va dirigir a la cèlebre Imperi Argentina.

En 1931 amb el suport del seu germà, va adquirir terrens a València per a construir uns estudis cinematogràfics, però després de la renúncia dels altres socis, el projecte va fracassar. A causa de les noves lleis proteccionistes va deixar definitivament Berlín i es va establir a Madrid per a reunir-se amb els quals estimava, Isabel Anglada, amb la qual va tenir després una filla, Vicenta. En 1934, va actuar en el paper d'un pallasso en L'alegria que passa de Sabino Antonio Micon. El cop franquista de juliol de 1936, contrarestat per la revolució llibertària, ho agafa a la meitat del rodatge de la seva pel·lícula Carn de feres.

Armand Guerra escriurà records detallats d'aquest període en A través de la metralla. El documental de Ezequiel Fernández, Armand Guerra, requiem per un cineasta espanyol, evoca de manera precisa el context en que va ser rodada aquesta pel·lícula, l'última ficció de Guerra. En efecte, immediatament després d'haver acabat el rodatge de Carn de feres, amb el seu equip va documentar la revolució espanyola per a la CNT-FAI.

A la fi de 1936, la CNT va necessitar del seu talent d'orador i Guerra hagué d'abandonar per tant la filmació. Conferenciant brillant, Armand Guerra ja havia parlat en nom dels anarquistes espanyols el 1er de maig de 1914 a París. Així, en els primers mesos de 1937 mentre els seus reportatges Estampes guerreres es projectaven a Madrid, va participar sense descans en una sèrie de conferències en el sud de França parlant, sempre per compte de la CNT, al costat del seu amic Manuel Pérez, del que havia traduït l'opuscle Quatre mesos de barbàrie, Mallorca sota el terror feixista. I als quals ho punxaven dient que Mèxic no era l'únic país que donava armes a Espanya, responia que la URSS mai havia donat armes, sinó que les havia venut.

Empresonat del 8 d'abril al 26 d'agost de 1938 pel SIM (Servei de Inteligencia Militar, de majoria comunista) en el vaixell Uruguai, en el port de Barcelona i després sota arrest domiciliari, va escriure al Secretari General de la CNT , Mariano Vázquez, demanant-li que intervingués per a alliberar-lo. Al febrer de 1939, va aconseguir embarcar-se per a Sète i després escapar-se dels camps de concentració, els únics llocs que el govern socialista francès havia concebut per a acollir als antifeixistes espanyols. Menys d'un mes més tard, després d'haver-se trobat amb la seva família en Saint-Mandé, el 10 de març de 1939 moria a causa d'un aneurisma. En la seva màquina d'escriure quedava l'esbós incomplet d'un guió.

Va ser un bon director Armand Guerra? Desgraciadament cap altra pel·lícula ha estat descoberta, després de la de 1992, en les filmoteques... i és molt difícil fer-se una opinió del valor artístic del seu treball, ja que només s'han trobat petits fragments de les seves primeres pel·lícules, és a dir les realitzades amb els mitjans més miserables. L'última, no obstant això, Carn de feres, va haver de rodar-la a tot córrer sota les bombes (quan faltava de manera regular la llum) i amb desgana perquè no veia l'hora d'anar a filmar el front. Romandrà, per tant, com una figura desconeguda del cinema, tret que la filmoteca de Barcelona, que va adquirir recentment una cinquantena de documentals filmats durant la revolució espanyola i confiscats pels franquistes, no ens doni aviat alguna sorpresa agradable. Mentrestant, les investigacions continuen.

Traducció de l'italià I.G.W.

Más sobre Armand Guerra: http://www.elpollourbano.net/Filmo-ARTI.html


dilluns, 16 de febrer de 2009

ELS NOSTRES BARRIS nº 2 al carrer!...

Ja ha sortit el num 2 de la revista Els Nostres Barris al carrer... De fet, la revista va sortir publicada la darrera setmana de desembre del 2008, per poder afirmar,.......pels pèls!, que efectivament som una revista anual ;).....No hem començat a distribuïr-la, lògicament, fins al mes de gener d'enguany, i com aquestes dates sempre venen atapaïdes pel que fa a entregues de mil memòries justificatives, projectes i altres exemples de literatura d'aquest tipus tant entranyable, no ens hem pogut possar fins ara en anunciar, compartir amb vosaltres i celebrar col.lectivament que.......Ja la tenim al carrer! I podeu passar a recollir un exemplar de la revista a la nostra seu i adreça (Punt Òmnia Jis/Arrels; Associació JIS; Ronda de la Torrassa 105, pis 3, de L'Hospitalet. Ja sabeu, metro Santa Eulàlia, sortida Pont de la Torrassa).

Durant aquests mesos hem anant distribuïnt la revista entre veïns i veïnes de La Torrassa i Collblanc, i entre les entitats sòcio-educatives i veïnals més properes del barri, a més de petits comerços del territori. Com és habitual des del primer número, reservem uns quants exemplars per a les biblioteques municipals i les seves col.leccions locals, i també deixem uns exemplars al Centre d'Estudis de L'Hospitalet, ja que ens nodrim tant de la seva excel.lent feina realitzada. Pròximament enviarem exemplars al circuit educatiu de la ciutat (centres escolars i escoles d'adults), i a la resta d'espais associatius i municipals que puguin estar interessats.

Moltes gràcies a la XIC de Collblanc-Torrassa (...gràcies Raquel!) per la seva amabilitat al mencionar-nos a la seva vigorosa web: http://www.xic.cat/noticia.php?id_noticia=22

A partir d'aquest Post, ara sí, ens comprometem a mantenir actualitzat aquest Bloc i anirem penjant també els articles que no van poder ser publicats en l'edició de paper per manca d'espai. També publicarem les entrevistes filmades i esperem que la comunicació pugui fluir amb més agilitat que amb la publicació en format paper, donat els seus límits evidents. El que importa és el debat, i que la paraula rodi ;)

També anirem publicant els articles, entrevistes, i comentaris que qualsevol veí i veïna vulgui publicar de cara al proper número 3: anirem farcint i construïnt el contingut de la següent edició de la revista! Són els Nostres Barris ;)


De moment, podeu visualitzar i descarregar el contingut del número 2 des del següent enllaç:

http://www.joves.org/omnia/Revista2.pdf