QUÈ Li PASSA AL MÓN. Per Marian Huesca.

Amb l'article d'opinió de la Marian Huesca, des de la Revista Els Nostres Barris de la Torrassa aprofitem per desitjar-vos un molt bon estiu i temps vacacional a tothom. Ens veiem a la tornada, amb més força que mai, i us anunciem que el núm.4 en format paper de la revista està previst que surti a la tardor, de forma  autogestionada entre veïns i veïnes de la Torrassa. Esteu convidades a fer qualsevol aportació i compartir l'aventura (fins al setembre encara podeu enviar-nos escrits, fotos, il.lustracions, agenda, quelcom per anunciar o senzillament una idea, un recordatori, un somriure...)

Salut i barri;)!

Què li passa al món.

He de dir per endavant que no sóc massa entesa en futbol i tampoc tinc tots els coneixements sobre les regles i normatives que el regeixen. I, sincerament, puc afegir que només gaudeixo ...i pateixo, en els partits Barça-Madrid per raons que a mi em semblen òbvies. Per altra banda, tampoc els meus escassos coneixements de psicologia de les masses, m'ajuden a comprendre la passió que arrossega qualsevol partit de qualsevol lliga (interpretada, si se'm permet,en milions d'euros i de persones).

Per això és que veient en el Diari de L'Hopitalet del 16 de juliol les fotos de la plaça de l'Ajuntament replena de gent entusiasmada, amb la Sra. Alcaldesa i representants de partits polítics al balcó de la Casa Consitorial, pel que em vaig sentir incòmoda, amb una mica de vergonya aliena, i em vaig tornar a preguntar (ho faig massa sovint) què li passa al món.

Es tractava del Jordi Alba que estava sent rebut per la ciutat de L'Hospitalet que, agraïda, volia transmetre el seu orgull i reconeixement al jove per l'esforç i l'èxit en la seva trajectòria esportiva i per haver sabut ficar una pilota en el lloc i en el moment adequat. Torno a lamentar la meva ignorància en quant a coneixements sobre la psicologia de les masses -perquè a saber què representa un gol en una final d'un Campionat d'Europa sí que hi arribo -i comprenc que deu ser una bona inversió per alguns.

Però no puc comprendre que 2000 persones es manifestessin per aquest motiu i no ho fessin un mes abans davant l'Acollidora per defensar una escola pública i de qualitat, que és una bona inversió pel futur del nostre País. Tampoc es podien comptabilitzar 2000 persones demanant als dirigents polítics que no venguin el nostre més preciat patrimoni -que és la terra- per convertir-la en el macro-complex lúdic que denominen Eurovegas, i que seria una bona inversió pels de sempre.

De tota manera, el Jordi Alba és “dels nostres” i ha tornat amb “els nostres” per la porta gran. Però hem de tenir en compte que ell juga amb avantatge i l'acompanyarà sempre la sort. I és que el Pastorcillo Divino i la Virgen de la Cabeza juguen, no sé si en el seu equip però sí de la seva part i contra això...quí es pot resistir?

Ells possiblement són els que li han donat una bona empenta per sortir de la mediocritat en la qual està immersa la nostra societat i potser ens hauríem de plantejar cap on han d'anar les nostres peticions i reivindicacions per aconseguir que els nostres joves científics -per posar un exemple-

aconseguixin els èxits que amb els seus esforços d'anys d'estudis es mereixen i que tantes coses bones podrien fer per a tots nosaltres.

I, a partir d'ara, Jordi, l'Acollidora que va posar en les teves mans la Sra. Marín et recordaran sempre que L'Hospitalet t'estima però -això sí- no oblidis mai ficar la pilota en el lloc i en el moment adequat...per si de cas.

Marian Huesca (Forma part del bloc Pintores al Barri)