divendres, 20 d’abril de 2012

RUTA ANTIFRANQISTA PER COLLBLANC-LA TORRASSA. Per Regina Granel.


Des de la Revista Els Nostres Barris tenim l'inmens plaer de deixar-vos amb una crònica de la Regina Granel: detallant la 'ruta antifranquista' organitzada per l'Espai de Memòria Can Riera, que el passat 18 de març va tenir com a protagonista el nostre barri i els seus carrers: un recorregut a través de la història de l'important passat anarquista de la nostra Torrassa. ...Salut i barri!


El diumenge 18 de març a les 11 h. Ens vàrem trobar davant la Biblioteca Josep Janés per fer un recorregut pel barri. Es tracta d'una activitat que organitza el Museu de Can Riera- Espai de Memòria de L'Hospitalet que dona a conéixer els edificis més emblemàtics del Barri durant el període del 1930 al 1960.
A la plaça Guernica ens esperava la guia que ens va explicar una mica la situació del Barri en aquella època i a on la majoria dels seus habitants eren treballadors originaris de diferents indrets d'Espanya, principalment de Múrcia i Andalusia. Ens va explicar que hi havien escombriaires que tenien porcs i degut a això es va patir una epidèmia de còlera i que a l'any 1974 es va prohibir aquesta activitat al barri. (Aquesta explicació va ser cuestionada per alguns assistents, doncs aquesta activitat només es feia al carrer Vallparda i no a tot el barri).
Aquest era un Barri molt reivindicatiu de la classe treballadora especialment d'organitzacions obreres anarquistes i llibertàries.

La ruta començava a la plaça Guernica, on estan els blocs de vivendes conegudes com “bloques del Caudillo”, aquestes vivendes en principi havien de ser ocupades pels treballadors amb més necessitats. Es van inaugurar l'any 1941 i les van repartir entre els afins al regiment franquista, como excombatents, falangistes, etc.

Molt a prop, al carrer Dr. Martí i Julià (aquest carrer durant el franquisme es va dir General Sanjurjo) al núm. 40, va estar amagat junt amb el seu germà l'anarquista Quico Sabater que va intentar matar al comissari de policia de Barcelona, però només va morir el seu xòfer.
Seguim pel carrer Dr. Martí i Julià i trobem l'antic edifici del cinema Romero, que fou construït el 1931 per Puig i Gairalt. El local tenia una sortida pel darrere i els anarquistes l' utilitzaven per fer mítings: van ser famosos els de Durruti, Lluís Pairats i Federica Montseny.

Pugem pel carrer Montseny i arribem a la plaça Espanyola a on es troba l'església de Mare de Déu dels Desemparats. L'antiga església es va cremar quan la Guerra i poc després van portar al barri un mossèn castrense, en Jaume Busquets que es va cuidar de servir al régim amb un estret control social i religiós dels habitants del barri. Era notable el seu afany recaptador; l'any 1940 va demanar als veïns que donessin tot el or i plata que tenien a les seves cases per reconstruir l'església.
Anys després, aquest mossèn va organitzar al barri la Processó dels Passos, que va tenir durant uns anys una notable popularitat dins i fora de l'Hospitalet, però a l'any 1967 va decidir, amb la estranyesa dels veïns, suspendre-la: El mossèn va morir l'any 1968.

En la plaça Espanyola, a on hi ha una entitat bancaria, hi havia el Club Pimpinela, abans l'Univers espai socio-cultural on durant els anys 60 es desenvolupaven activitats anti-franquistes i es reunien els components de Comisions Obreres. També va ser un espai on no va deixar-se mai d'impartir-se cursos de català. També hi havia la parada del primer autobús, el HT5 que tenia la parada al costat de l'espardenyeria, que encara existeix, aquests autobusos antics havien estat comprats a Londres.

Molt a prop, al carrer Progrés xaflà amb Montseny es troba un edifici que es conserva igual, on es trobava l'antiga seu de la CNT: es va col·lectivitzar el camp i la indústria i es formava als treballadors; també hi havia menjadors socials i diferents serveis pel poble.

Anem cap el carrer Llobregat , al núm. 142: es troben les antigues casernes de la Guàrdia Civil on es torturaven els detinguts. Al ser festiu no vam poder visitar l'interior però ens van explicar que hi ha una escala de cargol per on es baixava al sòtano, on feien les macabres tortures.

Ens van explicar que a l'Hospitalet es van fer més de 5.000 informes i que cada informe necessitava cinc persones que abalisen a la persona depurada: aquests informes eren necessaris per exercir qualsevol activitat pública.

Seguint pel carrer Llobregat trobem l'edifici modernista, la Casa dels Cargols, que fa poc que ha estat remodelada. A la vorera es troba una placa que recorda les víctimes dels bombardejos de l'aviació feixista del 25 de juliol de 1937.

Finalment vam baixar pel carrer Mas on a l'alçada de carrer Claret es troba encara la casa de Floreal Ocaña. Va convertir la seva casa en una escola, havia estat un obrer que per la nit donava classes als treballadors i junt amb el seu fill van seguir la teoria pedagògica de Ferrer i Guardia, on la coeducació, el respecte i estima a la natura així com l'ensenyament del català , va fer de l'Escola dels Ocaña una de les més avançades i progressistes en pedagogia del món. També participà en el setmanari Ideas.
Els Ocaña van marxar exiliats cap a Veneçuela.

Es compta, de forma documentada que 23 persones varen ser assassinades, 17 de les quals eren de la CNT . Durant la post-guerra va haver una depuració de 74 professors/es, només quedaren 11.
Cap l'una trenta, vam acabar la ruta pel Barri. Tot agraïnt a la guia les seves explicasions ens acomiadem del numerós grup que ha assistit.
Totes les explicacions han estat interesants i els mateixos veins han tingut l'oportunitat d'opinar sobre les seves vivències d' aquella época. L' aportació veinal sempre és interessant per ampliar el coneixement de tots nosaltres i de l'arxiu de la Memòria de l'Hospitalet .

Regina Granel
Correu: Reinagranel@Yahoo.es
Actual Casa dels Cargols del carrer Llobregat, on les tropes feixistes van bombardejar el 25 de juliol de 1937
Antiga seu de la CNT al carrer Progrés
 Antiga Escola Moderna de la Torrassa, la dels germans Ocaña, al carrer Mas