Des de la Revista Els Nostres Barris tenim l'inmens plaer de deixar-vos amb una crònica de la Regina Granel: detallant la 'ruta antifranquista' organitzada per l'Espai de Memòria Can Riera, que el passat 18 de març va tenir com a protagonista el nostre barri i els seus carrers: un recorregut a través de la història de l'important passat anarquista de la nostra Torrassa. ...Salut i barri!
El
diumenge 18 de març a les 11 h. Ens vàrem trobar davant la
Biblioteca Josep Janés per fer un recorregut pel barri. Es tracta
d'una activitat que organitza el Museu
de Can Riera- Espai de Memòria de L'Hospitalet que
dona a conéixer els edificis més emblemàtics del Barri durant el
període del 1930 al 1960.
A
la plaça
Guernica ens
esperava la guia que ens va explicar una mica la situació del Barri
en aquella època i a on la majoria dels seus habitants eren
treballadors originaris de diferents indrets d'Espanya, principalment
de Múrcia i Andalusia. Ens va explicar que hi havien escombriaires
que tenien porcs i degut a això es va patir una epidèmia de còlera
i que a l'any 1974 es va prohibir aquesta activitat al barri.
(Aquesta explicació va ser cuestionada per alguns assistents, doncs
aquesta activitat només es feia al carrer Vallparda i no a tot el
barri).
Aquest
era un Barri molt reivindicatiu de la classe treballadora
especialment d'organitzacions obreres anarquistes i llibertàries.
La
ruta començava a la plaça Guernica, on estan els blocs de vivendes
conegudes com “bloques del Caudillo”, aquestes vivendes en
principi havien de ser ocupades pels treballadors amb més
necessitats. Es van inaugurar l'any 1941 i les van repartir entre els
afins al regiment franquista, como excombatents, falangistes, etc.
Molt
a prop, al carrer
Dr. Martí i Julià (aquest
carrer durant el franquisme es va dir General Sanjurjo) al núm. 40,
va estar amagat junt amb el seu germà l'anarquista Quico
Sabater que
va intentar matar al comissari de policia de Barcelona, però només
va morir el seu xòfer.
Seguim
pel carrer Dr. Martí i Julià i trobem l'antic edifici del cinema
Romero,
que fou construït el 1931 per Puig
i Gairalt.
El local tenia una sortida pel darrere i els anarquistes l'
utilitzaven per fer mítings: van ser famosos els de Durruti, Lluís
Pairats i Federica Montseny.
Pugem
pel carrer
Montseny i
arribem a la plaça Espanyola a on es troba l'església de Mare de
Déu dels Desemparats. L'antiga església es va cremar quan la Guerra
i poc després van portar al barri un mossèn castrense, en Jaume
Busquets que es va cuidar de servir al régim amb un estret control
social i religiós dels habitants del barri. Era notable el seu afany
recaptador; l'any 1940 va demanar als veïns que donessin tot el or
i plata que tenien a les seves cases per reconstruir l'església.
Anys
després, aquest mossèn va organitzar al barri la Processó dels
Passos, que va tenir durant uns anys una notable popularitat dins i
fora de l'Hospitalet, però a l'any 1967 va decidir, amb la
estranyesa dels veïns, suspendre-la: El mossèn va morir l'any
1968.
En
la plaça
Espanyola,
a on hi ha una entitat bancaria, hi havia el Club
Pimpinela,
abans l'Univers espai socio-cultural on durant els anys 60 es
desenvolupaven activitats anti-franquistes i es reunien els
components de Comisions Obreres. També va ser un espai on no va
deixar-se mai d'impartir-se cursos de català. També hi havia la
parada del primer autobús, el HT5 que tenia la parada al costat de
l'espardenyeria, que encara existeix, aquests autobusos antics havien
estat comprats a Londres.
Molt
a prop, al carrer
Progrés xaflà
amb Montseny es troba un edifici que es conserva igual, on es
trobava l'antiga seu de la CNT: es va col·lectivitzar el camp i la
indústria i es formava als treballadors; també hi havia menjadors
socials i diferents serveis pel poble.
Anem
cap el carrer
Llobregat ,
al núm. 142: es troben les antigues casernes de la Guàrdia Civil
on es torturaven els detinguts. Al ser festiu no vam poder visitar
l'interior però ens van explicar que hi ha una escala de cargol per
on es baixava al sòtano, on feien les macabres tortures.
Ens
van explicar que a l'Hospitalet es van fer més de 5.000 informes i
que cada informe necessitava cinc persones que abalisen a la persona
depurada: aquests informes eren necessaris per exercir qualsevol
activitat pública.
Seguint
pel carrer Llobregat trobem l'edifici modernista,
la Casa dels Cargols,
que fa poc que ha estat remodelada. A la vorera es troba una placa
que recorda les víctimes dels bombardejos de l'aviació feixista del
25 de juliol de 1937.
Finalment
vam baixar pel carrer Mas on a l'alçada de carrer Claret es troba
encara la casa de Floreal
Ocaña. Va
convertir la seva casa en una escola, havia estat un obrer que per
la nit donava classes als treballadors i junt amb el seu fill van
seguir la teoria pedagògica de Ferrer i Guardia, on la coeducació,
el respecte i estima a la natura així com l'ensenyament del català
, va fer de l'Escola dels Ocaña una de les més avançades i
progressistes en pedagogia del món. També participà en el
setmanari Ideas.
Els
Ocaña van marxar exiliats cap a Veneçuela.
Es
compta, de forma documentada que 23 persones varen ser assassinades,
17 de les quals eren de la CNT . Durant la post-guerra va haver una
depuració de 74 professors/es, només quedaren 11.
Cap
l'una trenta, vam acabar la ruta pel Barri. Tot agraïnt a la guia
les seves explicasions ens acomiadem del numerós grup que ha
assistit.
Totes
les explicacions han estat interesants i els mateixos veins han
tingut l'oportunitat d'opinar sobre les seves vivències d' aquella
época. L' aportació veinal sempre és interessant per ampliar el
coneixement de tots nosaltres i de l'arxiu de la Memòria de
l'Hospitalet .
Regina
Granel
Correu:
Reinagranel@Yahoo.es
Actual Casa dels Cargols del carrer Llobregat, on les tropes feixistes van bombardejar el 25 de juliol de 1937
Antiga seu de la CNT al carrer Progrés
Antiga Escola Moderna de la Torrassa, la dels germans Ocaña, al carrer Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada